Definicions TEMA 1

Saber bulgar: S'ocupa del què, però no del per que, es funda en l'experiència de la vida quotidiana.

Saber científic: No busca l'organització sistemàtica del coneixement ni explicar el per que dels fets. Li preocupa la raó, el motiu i la causa.

Tècnica: Persegueix el control i el domini del món, la tècnica planteja reptes a la ciència i la impulsa a nous descobriments.

Ciència moderna: L'experiència entesa com a experimentació i aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat.

Mètode: Manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

Experiment: Conjunt d'activitats convenientment planificades amb ajuda de formules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.

Sil·logisme: Entès com a deducció, posar certes premisses i derivar-ne una conclusió totalment diferent.

Inducció incompleta: Sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

Hipòtesi: És una suposició, que encara no ha estat corroborada.

Llei: Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenomens concrets d'una manera regular o invariable.

Verificació: Observar els fets i que la hipòtesi sigui certa.

Comprensió: Esdeveniment que consisteix a captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.

Mite: Narracions fantàstiques que fan referència a l'origen del cosmos.

Mètode empiricoracional: Comença per l'experiència física del canvi i del moviment i culmina en les elaboracions de l'enteniment.

Racionalisme clàssic: Combinació d'intuïció i deducció, segons el model de les matemàtiques.

Revolució copernicana del coneixement: Buscar l'ordre de la raó mateixa del subjecte. Subjecte per damunt del objecte.

Joc del llenguatge: Maneres diferents d'utilitzar el llenguatge.

Hermenèutica no normativa: Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió.

Filosofia practica: S'ocupa de l'acció, sobre el que ens convé elegir, orientant l'acció humana.

Ontologia: Tractat de l'ésser.

Definicions TEMA 1

Definicions TEMA 1

Saber

Immanuel kant

Va néixer a Prússia (1724 -1804) va ser un filòsof alemany de la Il · lustració. És el primer i més important representant de l'idealisme alemany i està considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal.

Entre els seus escrits més destacats es troba la Crítica de la raó pura (Kritik der regnin Vernunft), qualificada generalment com un punt d'inflexió en la història de la filosofia i l'inici de la filosofia moderna. En ella s'investiga l'estructura mateixa de la raó. Així mateix es proposa que la metafísica tradicional pot ser reinterpretada a través de l'epistemologia, ja que podem encarar problemes metafísics a l'entendre la font i els límits del coneixement. Les seves altres obres principals són la Crítica de la raó pràctica, centrada en l'ètica, la Crítica del judici, en què investiga sobre l'estètica i la teleologia i la metafísica dels costums que indaga en la filosofia del dret i de l'Estat.

Kant va avançar importants treballs en els camps de la ciència, el dret, la moral, la religió i la història, fins i tot creia haver aconseguit un compromís entre l'empirisme i el racionalisme. Plantejant la primera que tot s'adquireix a través de l'experiència mentre que la segona manté que la raó té un paper important. Kant argumentava que l'experiència, els valors i el significat mateix de la vida seran completament subjectius sense haver estat primer subsumits a la raó pura, i fer servir la raó sense aplicar-la a l'experiència, ens portarà inevitablement a il · lusions teòriques.

El mite de la caverna

Comentari de text

Al principi hi ha l'admiració

Els homes van començar a preocupar-se per tot, a fer-se preguntes, per admiració, busquen mes coneixement a partir de la filosofia. Podríem posar un altre títol al text com "Moguts per l'admiració". L'origen de la filosofia segons l'autor sorgeix quan els humans es començen a fer preguntes sense cap resposta, van filosofar per fugir de la ignorància, per que es feien preguntes del per que de les coses, i si deixaven de fer-les es tornaven ignorants, no els importaria res. El saber filosòfic formula preguntes, que mai podran ser contestades correctament, en diferència del saber científic li preocupa la raó, el motiu, la causa i busca l'organització sistemàtica del coneixement i el saber tècnic persegueix el control i el domini del món, senten com una aplicació del saber científic.

Activitat 3: La ciència es un coneixement superior?

Jo crec que si que la ciència es un coneixement superior, cada vegada s'interessa més en determinar com es comporten les coses en lloc de preocupar-se per decidir què són, es va apropant cada cop més a la experimentació i incorpora l'aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat, la qual cosa ha anat adquirint un caràcter revisa-ble, per tant jo diria que si ja que la ciència demostra moltes coses, que no es podrien demostrar i té raó en molts casos, es a dir, es precisa, pot ser un coneixement superior, però no millor que algun altre, ja que cada coneixement te els seus pros i els seus contres.

Activitat 2: Preguntes inicials

-Escriu una definició de "Saber" utilitzant les teves paraules.
Captar la realitat sobre un subjecte i expressar-la en altres.


-Que significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
Que les coses, les hem de tindre associades amb conceptes teòrics, per poder donar-lis un nom.


-Quin tipus d'experiència de entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
El saber artístic, narra l'experiència de la vida i son formes de conèixer la realitat.  


-Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.
Són complementaris, l'un complementa l'altre.

Activitat 1: Redacció sobre la filosofia

La relació entre filosofia i ciència generalment es concep de dues maneres. En un cas, se suposa que la filosofia ha de ser compatible amb la ciència i que l'ha de prendre com a referència, sent aquesta la filosofia científica. En l'altre cas, se suposa que la filosofia ha de tenir vida pròpia sense respondre a cap altra branca del coneixement de l’univers, a la que podríem anomenar filosofia especulativa. La filosofia també te relació amb la política anomenada la filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus. S'acostuma a considerar part integrant de l'ètica aplicada. L’admiració o sorpresa en el sentit de la filosofia, es produeix davant un món enigmàtic, que planteja tota mena d’interrogants que això a vegades provoca una revolució dins de nosaltres o en el nostre cervell. La filosofia també s'ocupa de la naturalesa del llenguatge ( aprenentatge, creació, significat, referències, usos etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció. La principal diferencia entre la filosofia i la teologia es basa en que la Filosofia descansa en la sola raó humana, res que no sigui demostrable per la raó pot estar en el seu estudi. La Teologia, en canvi, basa les seves afirmacions principalment en la fe, fe en el revelat per la Divinitat. Guilles deleuze deia que la filosofia serveix per entristir. Una filosofia que no entristeix o no porti la contraria a ningú no es una filosofia.