<<D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.>>
Es tracta de l’únic fragment que es conserva del
filòsof Anaximandre de Milet que ens explica
l’ordre del cosmos en que a través d’una causa tot neix i es destrueix al
mateix lloc anomenat ápeiron terme utilitzat per Anaximandre com a principi i
element de les coses existents, que conté la causa total del naixement i la
destrucció del món.
Anaximandre és un filòsof monista ja que la seva
teoria sobre l’arkhé, principi o element del qual es compon tot el que
existeix, té un sol principi i un sol final per ell, L’áperion allò
indeterminat del qual neixen totes les coses i també es destrueixen.
En aquest text ens transmet una idea principal que
diu que al món hi ha un ordre en el procés de realitat, tant moral com de la
naturalesa. Hi ha llavors un imperi de la justícia que ha d’equilibrar tot
desordre provocat potser pels mateixos homes i les seves injustícies.
Semblant al mateix pensament que Anaximandre podem
comparar-ho amb Anaximenes, tots dos concebien el arkhé d’una manera diferent.
Per Anaximenes l’origen de tot era l’aire. Per arribar a aquesta teoria es va
basar en que les persones necessitàvem respirar per viure. Mentre que Anaximenes
crea l’ápeiron i inclou l’idea d’ordre i equilibri.
