El Nacionalisme

El nacionalisme com a ideologia i com a moviment social és un fenomen modern originat a Europa. El seu origen més proper té lloc amb el desenvolupament de la sobirania popular de la Revolució Francesa a finals del segle XVIII convertint-se des de aleshores en una de les forces polítiques i socials més importants de l'historia, i potser, influenciat pel feixisme de la 2ª Guerra Mundial com a ideologia nacionalista.

Una nació és un conjunt de individus amb característiques culturals comunes. Aquest grup comparteix uns trets característics com la llengua, l'art, la música, la cultura... que són diferents i que cal conservar per la seva diversitat. Es per això, que aquestes nacions esdevenen nacionalistes que representen sentiment i una forma de cultura o moviment social. Aquesta col·lectivitat forma una nació específica.


La diversitat de nacions o cultures són valors molt positius que fan enriquir les societats i cal que aquestes diferencies existeixin per fer el món més divers i multicultural. D'altra banda, el fet de radicalitzar aquest sentiment de nació por fet sorgir enfrontaments entre diferents nacions de moltes vegades tenen com a conseqüències guerres o lluites entre aquestes.

Definicions TEMA 6

Animal cultural: L'ésser humà té una naturalesa biològica que s'obre a l'ordre cultural: llenguatge, tècnica, moral, dret...

Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie.


Individualisme possessiu: Cada ésser és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. 


Sociabilitat natural: L'ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pròpies.


Contractualisme: Fruit d'un acord entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.


Voluntat general: Suma de les voluntats particulars a la qual va a parar la llibertat natural a canvi de la llibertat civil.


Antropologia social: Estudi científic de les cultures humanes.Estudia la manera de viure dels diferents grups humans, l'evolució que han experimentat i la cultura de manera objectiva.



Socialització primària: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.


Universalisme: Descobreix uns valors compartits, ens els quals destaca el respecte a les diferències culturals i entre les cultures.


Rol: Paper que pren la persona dins d'una societat.


Cultura: És el complex de coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres aptituds i hàbits que l'home adquireix com a membre de la societat.


Subcultura: Diferents formes de viure la cultura sense posar en dubte la cultura hegemònica.


Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica, presenta un projecte de cultura i societat alternatives a la establerta.


Nous moviments socials: Intenten aconseguir el poder a partir de xarxes socials, internet, per fes les seves convocatòries.


Civilització: És l'agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.


Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar als altres.


Racisme: Creença o ideologia que defensa l'existència de races superiors o inferiors.


Aporofòbia: Rebuig i menyspreu envers el pobre.


Multiculturalisme: Existència de diferents cultures en un mateix territori o espai social.


Interculturalisme: Propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat. Proposa aprendre a conviure en un món pluralista i entén que la diversitat es una font de riquesa.

Què hem de fer per conviure amb altres cultures?

Vivim en un món ple de cultures, entre elles molts de diferents, hi hauriem de saber conviure amb altres que no sigui la pròpia, encara que avui dia sigui complicat. Per conviure amb altres cultures diferents, primer de tot hem de respectar-les, respectar les seves costums i tradicions i maneres de viure, ja que han estat educats i predeterminats per una sèrie de valors i prejudicis des de que neixen diferents als nostres, però això no vol dir que siguin millor o pitjors. Malgrat tot això avui dia, hi han moltes persones que no volen o no saben conviure amb cultures diferents a la seva, no accepten les seves costums, tradicions, religió etc. Una altra forma per saber conviure seria conèixer, la cultura per així poder entendre'ls i si es pot i es te la oportunitat viatjar a llocs on i hagi una cultura diferent, per comprendre i entendre les costums, hi veure que encara que pertanyem a cultures diferents, tots som persones i ens hem de respectar, com ha nosaltres ens agradaria que ens respectessin.

  

Redacció: Com m'ha influït la meva família.

La família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu. Una de les principals funcions de la família és per produir i reproduir persones des de la vessant biològica i sociològica. Així, l'experiència de la pròpia família es desplaça al llarg del temps. Des de la perspectiva dels nens, la família és una referència en l'orientació: la família serveix per situar socialment als infants i té un paper important en la seva enculturació i la seva socialització.

Crec que la meva família, m'ha influït de manera molt bona, positiva i important al llarg d'aquest anys. Ells han sigut els que m'han educat, m'han ensenyat a respectar als altres, a ser persona i tot una sèrie de valors molt importants, la família es el més influent que tenim les persones. La meva família està molt unida, i tots s'estimen molt, i això influeix molt, ja que el que tu veus, volem o no es el que fem nosaltres després i si en una família no hi ha bones relacions acaba afectant a la forma d'influir. 

En conclusió, la família es la principal font d'influència de les persones.

Conclusions: El show de truman

En el show de truman, Truman és una persona que ha nascut i s'ha criat en un immens set de cinematografia. El desconeix això. Què sap Truman de la realitat? Que la realitat és el lloc en el qual viu, que la realitat és el que veu. Però la seva esposa, els seus amics, el lloc on treballa, i la ciutat sencera i els seus voltants són un simulacre. El món real està fora, i un director ha creat aquesta vida d'aparença per a ell. Encara que diverses persones que vénen del món “real” intenten advertir-li sobre la situació, Truman es nega a creure'ls, i, el seu gest es presta a la interpretació que no només no els creu, sinó que, a més, ni tan sols comprèn de què li parlen.


Com els encadenats des que neixen en el mite de la caverna de plató, la seva realitat és la caverna del set cinematogràfic. Truman és presoner d'una vida “irreal”. Però és així? La realitat està fora? Truman és presoner d'una vida d'aparences o tots aquells que miren la seva vida, dia a dia, a través de la televisió, són també presoners de la seva pròpia vida d'aparences? Potser, ni uns ni uns altres sofreixin l'assetjament impertinent del que sembla ser i no és.


En Matrix el protagonista sospita que el que viu no és la realitat. Cerca incansablement, fins que apareix algú que ho guiarà en la seva sortida de la caverna, una vegada més. El personatge tria prendre una pastilla especial per veure la realitat, i una vegada que el gest s'ha consumat, i després de diverses manipulacions, ingressa en la Realitat. Un món increïble, espantós, on són criats fetus en camps en els quals després els hi collirà per donar energia a les màquines: el nostre home vas agafar perplex a un escenari que en gens s'assembla al món aparent en el qual ha viscut.
El tiro que hàgim vist aquesta pel·lícula, és de fer-nos veure en certa manera, que la llibertat, el dret de tenir una vida privada, és el més important que pot tenir un ésser humà. Però la gran realitat és que ningú en aquesta vida té la llibertat al cent per cent.