En el show de truman, Truman és una persona que ha nascut i s'ha criat en un immens set de cinematografia. El desconeix això. Què sap Truman de la realitat? Que la realitat és el lloc en el qual viu, que la realitat és el que veu. Però la seva esposa, els seus amics, el lloc on treballa, i la ciutat sencera i els seus voltants són un simulacre. El món real està fora, i un director ha creat aquesta vida d'aparença per a ell. Encara que diverses persones que vénen del món “real” intenten advertir-li sobre la situació, Truman es nega a creure'ls, i, el seu gest es presta a la interpretació que no només no els creu, sinó que, a més, ni tan sols comprèn de què li parlen.
Com els encadenats des que neixen en el mite de la caverna de plató, la seva realitat és la caverna del set cinematogràfic. Truman és presoner d'una vida “irreal”. Però és així? La realitat està fora? Truman és presoner d'una vida d'aparences o tots aquells que miren la seva vida, dia a dia, a través de la televisió, són també presoners de la seva pròpia vida d'aparences? Potser, ni uns ni uns altres sofreixin l'assetjament impertinent del que sembla ser i no és.
En Matrix el protagonista sospita que el que viu no és la realitat. Cerca incansablement, fins que apareix algú que ho guiarà en la seva sortida de la caverna, una vegada més. El personatge tria prendre una pastilla especial per veure la realitat, i una vegada que el gest s'ha consumat, i després de diverses manipulacions, ingressa en la Realitat. Un món increïble, espantós, on són criats fetus en camps en els quals després els hi collirà per donar energia a les màquines: el nostre home vas agafar perplex a un escenari que en gens s'assembla al món aparent en el qual ha viscut.
El tiro que hàgim vist aquesta pel·lícula, és de fer-nos veure en certa manera, que la llibertat, el dret de tenir una vida privada, és el més important que pot tenir un ésser humà. Però la gran realitat és que ningú en aquesta vida té la llibertat al cent per cent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario