Definicions T10

 Intel·lectualisme moral: una de les idees de l’actitud socràtica. Diu que és impossible obrar malament expressament, ja que qui coneix la veritat obra segons ella.

Maièutica: art de donar llum a la veritat.


Hedonisme: diu que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar dolor.


Eudemonisme: diu que ser feliç és autorealitzar-se.


Autorealització: allò que és propi de l’ésser humà.
 Prudència: virtut intel·lectual que ens ajuda a deliberar bé.


Autosuficiència: consisteix a valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.

Pau interior: consisteix a fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes, a no dependre del destí i ser responsables de nosaltres mateixos.


Utilitarisme: consisteix en aconseguir la màxima felicitat per al major nombre possible de persones (principi d’utilitat)


Aritmètica del plaer: de Bentham. Diu que hem de sumar plaers i restar dolors, que tots els plaers són iguals en qualitat i que poden comparar-se per arribar al màxim plaer.


Ètica deontològica: es preocupa pel deure, es basa en la forma i no en el contingut.


Ètica teològica: teoria ètica que se centra en la finalitat i no pas en el deure.


Imperatiu categòric: ordres que obliguen de forma universal i incondicional, l’odre és que “s’ha de fer quelcom”.


Autonomia moral: el subjecte es dóna a si mateix la pròpia llei moral.

"És millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet."

Des de el meu punt de vista crec que aquesta afirmació pot variar segons els ideals i pensaments de cada persona. Crec que en certa manera no hi ha ningú en que en la seva vida tot sigui dolent i sense satisfacció ja que la vida sempre dona alguna cosa bona, així que no hi ha gairebé ningú que es trobi completament insatisfet.

Per un altre banda el ximple satisfet es el que te la felicitat sense saber gairabe res, jo crec que els dos poden ser igual de feliços perque el ximpe satifet ja es feliç amb el que té, i pot ser es molt feliç, fins i tot més que el socrates insatisfet. Però es molt senzill intentar viure feliç, sense preguntar el per que de les coses. Un Sòcrates insatisfet mai arribarà a la felicitat, per que sempre se li apareixeran dubtes en tota la seva vida, mentre que al ximple trobarà la felicitat més facilment i serà feliç.

Preguntes Jean Paul Sartre

1. On va estudiar Sartre?
 A l'Escola Normal Superior (École Normale Supérieure).

2. Què opinava ell sobre els valors?
 Negava l'ordre, la família i la fidelitat. Creia en un univers sense valors perquè defensa que no hi ha valors absoluts.

3. Quin corrent filosòfic el va influïr?
 La fenomenologia.

4. Quin és el nom de la seva novel·la filosòfica més important?
 La nàusea.

5. Quina importància té per a ell l'existència?
 No té sentit, hem nascut per casualitat. Segons Sartre la vida és absurda.

6. Quin és el nom de l'assaig més important de la seva primera època?
 L'ésser i el no-res.

7. Què és l'autenticitat?
 La reflexió seria i serena de la pròpia existència.

8. Qui era Heidegger?
 El filòsof que va influenciar a Sartre en la filosofia i en l'ésser i el no-res.

9. Quin és el títol de la revista que va crear?
 Les temps modernes.

10. Què significa que l'infern són els altres?
 Significa que estem exposats als altres i a la seva mirada que pot esdevenir una amenaça per nosaltres.

11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat?
 La nega perquè es deriva de la seva concepció de la llibertat absoluta.

12. Com es titula el llibre que Simone de Beauvoir que més ha influït al feminisme?
 El segon sexe.

13. Quin és el títol del llibre de Sartre que més l'apropa al marxisme?
 Crítica de la raó dialèctica.

14. Quin canvi es va dur a terme?
 Desapareix la llibertat individual i creu en la col·lectiva. Pensa que serem lliures si la societat és lliure.

15. En quin any li van donar el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
 L'any 1964. Perquè no seria coherent amb ell mateix i per raons ètiques i de coherència personal.

16. Quina ideologia va defensar en els seus últims anys?
 Anarquisme.

17. Quin fet històric el va influïr fortament?
Les rebel·lions del maig de 1968 protagonitzades per estudiants.

18. Quin diari extremista va dirigir?
 La cause du peuple (La causa del poble).

19. Què opinava sobre el terrorisme?
 Que era la bomba atòmica dels pobres.

20. Per què va ser considerat una "brúixola ètica"?
Perquè tothom és preguntava que pensava Sartre dels esdeveniments que succeïen.

Definicions T9

1. Amoral: Aquell que no té sentit moral, per tant, no és amo dels seus actes i no s' identifica ni amb al bé ni el mal.
2. Inmoral: Comportament desviat respecte el que és moral.
3. Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
4. Virtut: Tenir l'hàbit de fer el bé (Aristòtil).
5. Consciència moral: Capacitat humana d'adonar-se que unes formes de vida, valors o principis són moralment millors.
6. Responsabilitat: Capacitat de respondre i ser amos dels nostres actes.
7. Llibertat externa: Manca de coexió externa.
8. Libertat interna: Absència de coexió interna. Poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
9. Determinisme: Estem determinats per un seguit de factors per tant no som lliures. Actitud que defensa que res no succeeix sense una causa.
10. Condicionament: Influència que ens afecta però no ens determina.
11. Destí: Llei que regeix l'Univers per la qual tot ha de succeir perquè ha de passar. No tenim possibilitat d'escollir.
12. Principi de causalitat: Tota causa té un efecte i l'efecte ve per una causa.
13. Determinisme econòmic: Explica les etapes històriques, els modes de producció com a determinades per la infraestructura econòmica, i la consciència com a determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.
14. Indeterminisme: No estem determinats per factors sinó que som lliures. També anomenat llibertarisme.
15.  Autonomia moral: Poder decidir per un mateix el que està bé i malament, sense  dependre d'altres persones. Ens donem a nosaltres la llei moral.
16. Nivell preconvencional: La persona té per just el què satisfà els seus interessos. Les persones no es deixen portar pels impulsos egoistes, són heterònomes.
17. Nivell convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis de la societat o del grup. Reconeix i admet les normes per adaptar-se. També té una posició heterònoma.
18. Nivell postconvencional: Distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals. Són persones autònomes. Respecte per la igual dignitat dels éssers humans.
19. Lògica de la cura: Sentit de la compassió i responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Preguntes comprensió

-És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?
Si ja que com deia st Agustí:: Déu crea l'ésser humà lliure per triar entre pecat i virtut, si dèu ens ha creat tot, gràcies això som lliures.

-Com expliquen els determinismes científics l'experiència espontània de la llibertat?
Qye tota causa té un efecte i que tot efecte té una causa.

-Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri?
La convicció amb què actuem de ser lliures, el fet que ens fa responsables dels nostres actes, l'existencia del món moral...


-Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de <causa>? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat les persones? Si.

Definicions T8

1. Monisme materialista: Teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat. Només existeix la matèria.
2. Materialisme emergentista: Posició que considera que el que és metal no es redueix a allò que és físic, però si que emergeix evolutivament del que és físic. Només existeix la matèria.
3. Dualisme platònic: Posició defensada per Plató, l'ésser humà està compost de cos i ànima i que aquesta, és immortal i immaterial i ja existia abans d'unir-se al cos.
4. Hilemorfisme: Posició defensada per Aristòtil que considera que l'ànima i el cos són complementaris i inseparables. Només es poden separar en la nostra imaginació.
5. Dualisme interaccionista: Tesi defensada per John C. Ecles, manté que la ment i el cervell són  realitats diferents , hi ha fets que reclamen una ment autoconscient, el cervell per si sol és insuficient.
6. Interaccionisme emergentista: Karl Popper sosté que no tot el que és real ha de ser material i que la ment és un producte evolutiu del cervell. Per Popper existeixen tres mons que interactuen entre si.
7. Raó teòrica:  S'ocupa d'allò que no pot ser d'altra manera,  objectes o esdeveniments. Per tant, tracta de fets necessaris.
8. Raó pràctica: S'ocupa d'allò que pot ser d'altra manera(per tant, d'allò que és contingent), s'encarrega de plantejar quins fins hem de perseguir els éssers humans i entén que quan algú fa bé aquesta funció és un home prudent. L'objectiu és assolir la felicitat.
9. Raciovitalisme: Teoria de José Ortega y Gasset, la qual defensa que la raó vital no és la vida com a raó sinó com un element constitutiu de la vida.
10. Acció comunicativa: Acció orientada a l'entesa i al consens entre diferents locutors.
11. Acció estratègica: Obtenir mitjans per aconseguir fins. Acció orientada a l'entesa.
12. Persona (Boeci): Substància individual de naturalesa racional.
13. Dignitat:  Dret de les persones a no ser tractades com un mitjà sinó com a fi. La persona té valor absolut.
14. Existència encarnada: Dir que les persones existeixen significa que estan dotades d'una interioritat que els permet obrir-se al món.
15. Compromís: Conjunt de promeses compartides en què intervè la llibertat humana.
16. Proximitat: Donació de quelcom del propi ésser a una altra persona, sigui qui sigui, només pel fet de necessitar-ho.

L'amor com a responsabilitat

L'amor, per mi és el sentiment més preciat e important de tots que  és troba per sobre de tots els altres. Encara que per desgracia al món hi ha classes de persones gen que es mouen per els diners, jo vull ser optimista, anar més enllà i dir que no és del tot cert  que fins i tot aquelles persones que creuen que per 5 billets de 500 farien la volta al món, també per amor ho farien tres vegades. Quan sents un amor incodicional cap algú, ja sigui la teva mare, fill, pare , un amic, la teva parella ets capaç de fer qualsevol cosa. L'amor mou el món, et treu la vergonya i les pors per aconseguir el que realment vols.

En aquest text, Martin Buber, un pensador jueu, d’rogien austríac, diu  que l’amor som nosaltres mateixos, és a dir, la relació entre el jo i tu els quals, protagonitzen la relació amorosa. Si aquesta relació es degrada  aquesta connexió passa a ser unq  freda coneixença: tant el “tu” com el “ jo” han canviat . Quan el “tu” ,ja no és més que algú que, fa temps , va ser conegut , per l’altre banda, el “jo”, és per a al “tu” un record super vivent.

Jo crec que per molt amor que sentis per una persona  per estimar bé primer has de saber estimar-te a tu mateix, perque si no et saps estimar, qui t'estimarà? Però es cert que quan sents aquell veritable amor cap una persona sents que faries qualsevolv cosa per ella i que preferies la seva felicitat davant de la teva, i això realment no deuria ser així. En el meravellós o no tant meravellós Facebook vaig veure l'altre dia una frase que deia el següent " Si tu eres feliz, yo lo seré. Si no lo eres, yo lo seguiré siendo para sacarte una sonrisa." aquesta deuria de ser la veritable manera d'estimar!

Verificabilitat i Falsabilitat

Aquest text és una adaptació del filòsof Karl Popper. Aquest fragment parla sobre la verificabilitat de les proves empíriques, és a dir, que els enunciats que afirmen alguna acció o predicció del que succeirà, han de poder ser refutats mitjançant l´experiència de la ciència.

El text porta com a títol la Verificabilitat i Falsabilitat, una alternativa podria ser Els enunciats a prova , fent així referència a l´objectiu de l´autor, que és aconseguir una asimetria entre la verificació i falsedat dels enunciats mitjançant la lògica clàssica.

Al primer paràgraf, l´autor presenta la seva postura davant els sistemes científics i empírics, dient així, que aquests han de poder ser contrastats per experiència i han de poder ser falsats.

A continuació seguint la seva postura, Popper diu que el sistema científic empíric que sigui seleccionat, ha de poder ser fonamentat en el sentit negatiu per mitjà de les proves empíriques basades en l’anàlisi d´experiència  d´individus o casos.

Posa així com exemple, un enunciat que no es pot refutar perquè no és empíric, i posa un altre que si que ho és, i que per tant podrà ser contrastat amb la realitat.

En l´últim paràgraf, l´autor presenta la seva proposta que es basa en la relació de poder verificar i falsar un sistema empíric per mitjà d´enunciats universals i finalment poder arribar a la veritat de nous enunciats singulars, gràcies a la falsedat d´enunciats universals.

L'ànima com a principi vital

Aquest fragment escrit per Aristòtil pertany a la seva obra anomenada De anima, on exposa els seus punts de vista filosòfics sobre la naturalesa dels éssers vius. Aristòtil va ser un filòsof grec i es considerat com un dels grans pensadors de la humanitat.
Afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató el món de les idees i el món de les coses, sinó un de sol, el món real,físic.
El tema que tracta el fragment és una de les teories dualistes. L’ Hilemorfisme defensat per Aristòtil que propugna que l’ànima i el cos són principis inseparables d’una única realitat, l’ésser humà.
Aristòtil exposa la idea de que l’ànima és la que proporciona als éssers humans unes propietats com la vida, la sensació, el pensament… Com diu el text l’ànima és la responsable del moviment. Sense l’ànima els cossos no tindrien vida i serien inanimats. També diu que aquesta és el perquè de la nostra existència i es un principi ¡de vida.
En conclusió, un cos sense ànima és inintel·ligible i només es podrien separar a la nostra imaginació.