"És millor ser un Sòcrates insatisfet, que un ximple satisfet."

Des de el meu punt de vista crec que aquesta afirmació pot variar segons els ideals i pensaments de cada persona. Crec que en certa manera no hi ha ningú en que en la seva vida tot sigui dolent i sense satisfacció ja que la vida sempre dona alguna cosa bona, així que no hi ha gairebé ningú que es trobi completament insatisfet.

Per un altre banda el ximple satisfet es el que te la felicitat sense saber gairabe res, jo crec que els dos poden ser igual de feliços perque el ximpe satifet ja es feliç amb el que té, i pot ser es molt feliç, fins i tot més que el socrates insatisfet. Però es molt senzill intentar viure feliç, sense preguntar el per que de les coses. Un Sòcrates insatisfet mai arribarà a la felicitat, per que sempre se li apareixeran dubtes en tota la seva vida, mentre que al ximple trobarà la felicitat més facilment i serà feliç.