Política Platònica

Aquest fragment de Plató pertany al llibre de la República, i parla sobre un dels principis de les persones que és l’ànima, les seves parts, i la relació que guarden aquestes amb unes determinades virtuts. Podem dividir el text en tres parts a partir de les tres intervencions que realitza Sòcrates.
Plató parteix de la idea que l’ànima es troba dividida en tres parts: la part racional, la part irascible i la part concupiscible, i cadascuna d’aquestes està correlacionada amb una virtut a través de la qual podem assolir el màxim bé per a l’ésser humà, que és la felicitat.

En la primera intervenció Plató, mitjançant la figura de Sòcrates, fa referència principalment a la virtut de la justícia, esmentant que únicament les persones seran justes quan cadascuna de les parts que la componen, és a dir les parts de l’ànima, realitzin la tasca que li pertoca, adaptant-se així als límits que estableix el filòsof.

En la segona intervenció Plató introdueix ja elements de la seva teoria política sobre l’estat perfecte, vinculant estretament les parts de l’ànima amb els càrrecs exercits per les persones dins la societat. Mitjançant una pregunta indirecta el filòsof evoca l’estructuració que ha de mantenir la societat i la seva relació amb l’ànima, en que la part racional és la que ha de governar, a causa de la seva saviesa, prudència i previsió que utilitzarà per guiar i adoctrinar a la ciutadania i buscar el bé comú. 

En la tercera i última intervenció de Sòcrates, el filòsof es refereix a les dues parts esmentades anteriorment com les més properes al coneixement, a la veritat i a les idees, i com estan instruïdes en el bon camí han d’imposar-se a l’última part que és la concupiscible, representada per la major part de la població, persones ignorants que es mouen principalment per la set d’egoisme i avarícia dels béns personals.