John Locke - Estat de guerra

Aquest fragment, pertanyent al filòsof empirista John Locke, tracta sobre com la corrupció del poder pot conduir a un estat de guerra del qual la societat civil defuig per tal de protegir les seves llibertats, drets i propietats.

Quan un poble s’aixeca en contra del seu govern no ho fa vanament sinó que darrere d’aquesta acció s’amaga tot un seguit d’injustícies comeses contra ell. Errare humanum est i per aquest motiu no es duu a terme una revolta a la primera de canvi perquè el poble alberga un mínim de comprensió i un marge de paciència. Ara bé quan els errors del govern són successius i es fa evident la intencionalitat d’aquests en benefici propi dels governants, els ciutadans estan en tot el seu dret d’aixecar-se contra aquells que no afavoria per res els principis que ells havien recolzat en entrar a la societat civil. Així doncs, el poble té el poder de substituir aquest poder per un altre que de veritat defensi els seus interessos i no vulneri les seves llibertats perquè les formes de govern enganyívoles són molt pitjors que l'estat de natura o la pura anarquia, que és el que es tracta d’evitar entrant en societat.

S’introdueix el concepte rebel no pas per referir-se al poble en el fet que s’aixequi contra l’autoritat sinó que fa referència a l’autoritat mateixa pel fet d’anar contra la legitimitat i els principis establerts de la societat civil. En unir-se en societat, teòricament el poble es desfà de la força i de qualsevol tipus d’abús present possiblement en qualsevol tipus d’estat natural i fa lleis per evitar-lo.