Locke – Assaig sobre l’enteniment humà

Aquest text pertany al filòsof John Locke, pertany a la seva obra anomenada, L'Assaig sobre l’enteniment humà. Es basa en una crítica a les idees innates defensades per autors  com  per exemple Descartes, Locke que defensa clarament un empirisme no acepta que existeixen algunes idees que es troben impreses a l'ànima abans de conèixer-les.

Locke posa exemples amb els dos principis més “innats” que es poden conèixer; el principi d’identitat i el principi de no-contradicció; allò que és, és i és impossible que una mateixa cosa sigui i a la vegada no sigui , si aquestes dues idees es trobessin a la ment tots els infants haurien de tenir coneixement d’elles com a vertaderes i assumir-les cosa que no tendeix a succeir en l’amplia majoria d’ocasions. Locke intenta destruir la concepció d'idees innates que els racionalistes havien defensat posant l'exemple dels nens, si ells tenen impreses a l'ànima veritats innates les haurien de conèixer perquè posseir una idea implica tenir coneixement d'aquesta mateixa i poder percebre-la si aquesta percepció és inexistent és evident que aquestes veritats no es troben a l’ànima de l’infant des del seu naixement i per tant no són innates sinó adquirides tal i com Locke defensa. Ja que no tindria sentit parlar d’idees impreses que s’ignoren perquè les veritats innates queden reduïdes al no-res, i si es poden qualificar com a vertaderes aquestes idees també podríem dir que totes les idees esdevenen innates però que simplement l’ésser no en té coneixement o contràriament podríem defensar que l’origen de les idees és empíric ja que no podem afirmar la veritat de les idees innates si des d’un primer moment no som capaços de percebre que les tenim, per tant o totes les idees són innates o pel contrari totes les idees són adquirides.