Carta a Meneceu - Epicur

En la carta a Meneceu, Epicur tracta diferents temes  de la seva filosofia com la felicitat, la mort, els plaers i l'autosuficiència.

Comença animant a les persones a filosofar tant el jove com el vell. El vell ha de filosofar per mantenir-se jove en l’esperit i el jove per arribar a la felicitat.
Comença a parlar dels déus però no com la majoria de gent creu, perquè aquests pensaments segons ell són suposicions falses. Per Epicur els déus són immortals i autosuficients, és a dir, que són feliços per si mateixos, per això no es preocupen per els mortals. Més endavant parla de la vida i la mort de una posició materialista. Segons Epicur no hem de tenir por a morir perquè quan nosaltres som, la mort no i es i quan la mort hi és nosaltres ja no hi som. Així dons la mort no és real per els vius ni per els morts.

De la mort passa a parlar al destí, al qual segons Epicur no hem de tenir por perquè per una banda som lliures, ja que tot i la matèria està formada per àtoms i aquests presenten una inclinació i desviacions que ens donen un marge de llibertat

Per acabar al final de la carta parla dels plaers. La nostra vida està orientada a sentir i obtenir plaer i fugir del dolor, d’aquesta manera quan arribem a l’ataràxia, la tranquil•litat de l’anima, podrem assolir la felicitat.