Aquest text pertany al filòsof René Descartes presenta en aquest fragment de les Meditacions Metafísiques l'autor defensa un dualisme entre ment i cos.
Torna ha aparèixer la teoria del cogito que la adapta a la seva pròpia naturalesa manifestant que la seva essència és només una cosa pensant que existeix per si mateixa.
Considera que el jo també es troba relacionat amb la cosa extensa tot i que del que tenim idea clara i distinta és de la cosa pensant que esdevé independent al cos perquè de la desaparició d'ell no en segueix la de la seva essència.
Amb aquest dualisme també pretèn alliberar l'ànima del cos, els quals s'han unit de forma accidental, perquè aquest està sotmès al mecaniscisme que regeix la naturalesa material, la constituent del cos.
L'antropologia cartesiana té molts trets en comú amb la platònica: totes dues consideren que l'ésser és un compost de cos i ànima, dues substàncies o idees que s'han unit accidentalment. L'ànima representa l'essència i la immortalitat mentre que el cos corromp i d'ell no en podem tenir una idea per separat.
D'altra banda, Aristòtil considera que el cos no actua de manera mecànica, tal i com afirma Descartes, sinó que actua teleològicament, cap a un fi, oposant-se a la teoria cartesiana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario