Descartes - Existència de Déu

Aquest text pertany a les meditacions metafísiques de Descartes, filòsof de la filosofia moderna.

Descartes comença a plantejar-nos la idea de l’existència de Déu. Però, que entenem per Déu? Ell ell descriu com “una substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent” substància a partir de la qual totes les coses han estat formades. Per tant podem deduir que aquest esser finit i etern ha de ser molt superior a nosaltres, molt superior al Jo, ha de ser una substància perfecta ja que aquesta idea existeix en la ment de cadascun de nosaltres però si nosaltres som imperfectes mai podríem haver tingut aquesta idea per nosaltres mateixos, és massa. D’aquí Descartes conclou que “no podria haver-hi en mi la idea d’una substància infinita, essent jo un ésser finit, si no hagués estat posada en mi per una substància que fos veritablement infinita” deixant clar l’existència d’un esser immortal, idea que els essers mortals o imperfectes concebem.

Podríem comparar la idea que exposa Descartes en aquest text amb Parmènides, ja que les qualitats que Descartes utilitza per designar a Deu, Parmènides ja les havia utilitzat anteriorment per designar a aquell esser únic i perfecte, com a esser que swempre a sigut esser i sempre existeix i es el principi i causa de tot.