En aquest text, el filòsof Decart troba la primera veritat, el jo, el qual inaugura el paradigma de la consiència i a partir del qual girara tota la seva teoria. Parteix del fet que no hi ha ningú que posi en ell el seu pensament perquè pensa, tot i que potser que hi hagi el geni maligne que intenti enganyar-me, però tot i així seguiré pensant.
En aquest text ens parla del cogito, i també introdueix altres conceptes com el cos, tot i que encara no en demostra la seva existència. Descartes es pregunta si no pot haver-hi un ésser com Déu que possés la idea en ell mateix, però dedueix que això no por ser cert ja que ell (el jo) pot pensar, té pensament. Però es planteja un problema, ja que en la seva teoria diu que ha de ser posat en dubte tot allò que fins aleshores era cert i d’aquesta manera poder arribar a la certesa.
De manera que hi ha un dubte sobre el geni maligne, que vol enganyar-li, però no pot enganyar-me respecte el meu jo perquè tinc subjectivitat i gracies aquesta puc parlar del geni maligne. I per tant estic pensant. Així que si estic pensant en un geni maligne i sobre l’existència del meu jo, significa que sóc, ja que si jo sóc, jo existeixo (cogito ergo sum).
No hay comentarios:
Publicar un comentario